Per fi hem pogut accedir a Internet després de 3 dies desconectats.
Més endavant os expliquem com hi accedim. Avui escriurem el que hem
viscut aquests darrers 3 dies que han estat com 3 mesos per tot el que
hem vist i fet.
Vem acabar l’últim article explicant com haviem arribat a Lima.
A Lima ens van acollir a casa Roela, una familia que lloga les
seves habitacions als viatges de la Fundació i a canvi amb els
diners envia material a Sepahua.
Vam arribar a casa Roela molt tard. Allí ens esperava el canvista.
Hi havia tants bitllets sobre la taula que semblava que jugavem
al Monopoly. Vam fer el canvi 13 persones d’euros a soles (la moneda
del pais). 1€ eren 4,03 soles.
Només vam poder dormir 3 horetes perquè a la 1 de la matinada ja
vam partir cap a Satipo en un bus-furgoneta.
El viatge en furgoneta es va fer molt més llar que el d’avió.
La carretera travessava els Andes. El punt més alt era 5500m.
La furgoneta li fallaven una mica els frens i vam anar més lents
del compte.
Vam tardar mes o menys el mateix temps que el viatge en avió (12 hores) per fer 500km.
Vam fer una escala a Tarma on vam tastar per primera vegada el mate de
coca. Evitarem comentaris sobre els lavabos d’aquest poble. Sorprenenment vam rebre una trucada al mòvil del Carles alli mig perduts.
El viatge amb furgoneta tot i ser de nit va ser impressionat ja que vem sortir de la costa, vem creuar la serra dels andes super alta i vam acabar a la selva.
Per fi vem arribar a Satipo i estava plovent. Per tant no podiem
sortir amb avioneta.
[@more@]
