Finalment arribem al centre de pràctiques de Sephaua on ens quedarem durant 2 setmanes. Aquest el centre de pràctiques del Institut Tecnologic
que ha construit aquí Sephau la Fundació Carlos Laborde. A l’institut tenen 2 branques, Agropecuaria i Turisme, que equivaldrien a un mòdul de grau superior a Espanya.
Ens vam trobar 2 habitants que no esperavem. La Rosa i la Mari Pili. Rosa és una mona choro supergraciosa que no creix molt i es molt juguetona. Mari Pili és una nena que van trobar a l’agost en estat de desnutrició. La seva mare la tenia abandonada tot el dia ja que anava
a fer treballs comunitaris a la chacra. Funcal la va acollir i l’està tractant pels parasits. A l’octubre la retornaran a la seva mare. La nena té any i mig, però ni camina ni parla. Només deixa anar ‘uh’. Té certa semblança a Rosa. 
Vam coneixer natius. Esdras el nostre guia, estudiant en pràctiques de la Fundació, Puchina la cuinera i Ramon el marit de Puchina que fa diferents treballs al centre.
Per últim ens va impactar una història d’un nen que vam recollir al camí de Sephaua per portar-lo a la seva comunitat, els Machihuencas. Aquest nen jugant amb el seu germà que portava un machete, va perdre un ull. Ara quan va a classe s’hi posa una fulla. La Fundació junt amb el padrecito estant intentant posar-li un ull per que no es quedi marginat.
[@more@]