El cel es va aclarir i mentres estavem dinant un pollastre amb patates,
va venir el pilot Enrique (7000 hores de vol) a buscar-nos per sortir.
Per a transportar els 13 passatgers que som necessitavem 3 vols.
Al final només donava temps de fer-ne un. En aquest primer vol
anavem Josefa (Salamanca-Madrid), Alberto (gallego residente en Madrid),
Leticia (madrileña) i nosaltres dos.
Vam arribar a l’hangar on hi havia l’avioneta. L’aeroport de Satipo
es reduia a aquest hangar que tans sols tenia una radio i una pista
de terra més petita que hem vist mai.
Hi havien 2 invitades d’excepció (les vaques)
que coordinaven el vols de la pista.
Increiblement l’avioneta s’envolà, el trajecte durava 1 hora,
sobrevolant selva. Vam creuar els rius Tambo i Urubamba.
Es veien diferents focs controlats a la selva per fer ‘chacras’.
El fum combinat que s’aturava amb els nuvols deixava una linia a l’horitzo
molt marcada que quedaria allí fins que arribés la propera pluja.
Enrique ens va explicar el quadre de comandament on es veia
que volavem a 5000 peus i anavem a una velocitat de 200 km/h.
L’avioneta ens deixava ja al punt final Sephaua.
Ens esperavem a la pista Nati, padre Ignacio (padrecito) i alguns natius del poble.
[@more@]
